Un altre cop Sant Dilluns. La Teresa i la seva tendinitis, de la que no acaba de fer net, cap a l'escola i jo ja sóc a punt per caminar. Són dos quarts de nou. Talladet, amics, conya de la derrota del Barça, el meu comentari tot dient allò de què Espanya "
empieza a amanecer", el Madrid a punt d'avançar al Barça però encara no... tot de bon rotllo i sense malícia, que és el que ha de ser. Fernando ha fet campana i l'Antonio i jo hem anat a l'Arrabassada i hem fet un vinet a La Xarxa, avui acompanyat amb una tapeta de formatge de cabra que estava de cine. Són tres quarts d'una, sóc a casa, no tinc temps de dutxar-me... aquesta tarda.
Ahir vam fer "calent", el nostre menjar típic del Delta. El vam fer amb galta de porc i molt carregat de col i un potet de fesols. Va resultar bo... Menjar "calent" és traginar entre àvia i mare, sogra i Teresa, és rodolar Delta per l'encert dels poemes en vers, és la combinació perfecta, l'escalfor a l'hivern, la plena realització del bon gust, el plaer en majúscules a l'hora d'omplir el pap. Bé, si sou del Delta, ja m'heu entès, i la resta, que sou rics en imaginació, també. Al col•legi solia dir... i pensar que "potser et moriràs sense haver provat un arròs de la Teresa". Quina passada... Salut!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada