Passeig de luxe per vora mar

He sortit del llit per caminar pel fred, si més no al matí, cinc graus d'hivern, de nas gelat i orella encarcarada. Després, en un no res, la cosa canvia... allà, entre núvols, l'astre rei regna, el vent s'atura i la roba et sobra. Els bessons es van carregant una mica i, al Miracle, un descans reparador, un banc de cara al mar, vaixells... Avui el mar està com una bassa d'oli, la remor és quasi inaudible, calma. Un petrolier està descarregant, ancorat. Els vianants, més o menys jubilats, passen a bon pas i es creixen cofois.

Pròxima parada, la platja de l'Arrabassada, més reposició de repòs, ara de genolls, també de turmells, els Aquil•les, els talons... i els dits extrems dels peus. Cinc minuts, tot parlant de... avui li ha tocat a les pilotes de goma i als gasos que fan plorar, a més de matar a l'indefens que volia viure tot i arribant a la costa. Sembla que la Comunitat Europea no traga i que s'haurà d'explicar allò que no en té massa... vull dir d'explicació. Però bé, passeig de luxe per vora mar, un vinet a La Xarxa i un matí feliç i bé. Demà, si Déu vol, cap a Girona i voltants...