El vaig llucar de seguida: no era mentider, més aviat un llop de bassa i mar, un nadiu, un expert en erms i terres d'arròs, zones humides, salades de mar i dolces de riu... Evidentment, ell tenia un rall i un gamber, i una reixaga, i un ventrol o més, i... un gànguil i una escopeta, i un congelador. No cal dir que coneixia el terreny molt bé, com aquell que va per casa a les fosques. Coneixia els horaris de tots, les entrades, les sortides, els amagatalls. En sabia de l'estratègia i l'oportunitat, era únic. Ell era com una herba més, com un ocell en llest i ràpid i pràctic, un Mowgli en la selva d'aigua i ocells...
Vaig tenir l'encert d'apropar-me, algun cop, per aprendre, com tantes vegades, de la Natura. Ell coneixia el so dels ànecs, de les fotges, de les polles d'aigua. Ell sabia del silenci dels bernats. Ells reconeixia perfectament el soroll de la moto del guarda i, a cops, li passava pel costat i el saludava, quan ja tenia el peix guardat o alguna cacera ja desada. Quan em ve a la memòria, el recordo com un científic, sense llapis, com un savi que parlava i t'ensenyava tot, un perfecte coneixedor del dia a dia, de les plantes, de les aigües, dels animals... un mestre de la vida sana i natural del Delta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada