Diumenge de Tata i casa

Ahir, el Tata me la va pegar, i el Barça va perdre mitja lliga. Ara ja tenim a la caverna eufòrica i "en España empieza a amanecer". Al meu mode de veure, va demostrar que encara no té nivell Barça i, en el moment d'anar tancant les esperances dels rivals, els obre les portes de bat a bat. Però com pot fer sis o set canvis? Com pot desfer, d'un dia per a l'altre, un equip que la toca com els àngels, que domina la possessió i, encara que no fa massa gols, crea un munt d'ocasions? Com pot no reaccionar a temps quan tothom veu que estàs perdent el partit? Tu has de treure el millor equip, guanyar el partit i, al final, si és necessari, poses l'autobús, però no es pot regalar el partit d'aquesta manera.

Em sap greu ser tan dur amb el Tata, perquè em sembla bona persona i té un caràcter melós i dialogant, però aquest cop ha ignorat aquella norma elemental que parla de no tocar allò que funciona i que, a més, et va funcionar contra aquest mateix rival. Bé, uns dies sense futbol Barça, ni diaris, i a esperar el proper partit. És diumenge, son a casa. Ahir vam ser al Delta i vam dinar al Restaurant Olmos: un arròs molt bo i un menjar blanc genial. Bon tracte i una vista del riu Ebre preciosa. Són les onze, baixarem a fer el talladet i, si veig els companys, els donaré una bossa de taronges. Demà, si fa bo, és possible que féssim bici...