diumenge, 9 de febrer del 2014

La Teresa i l'arròs

Hi ha binomis que tenen llum i art...
Vivaldi i les estacions, Messi i la pilota,
Ronaldo i les llàgrimes buscant pilota... d'or.
El poeta i les emocions, la prosa poètica.
La mel i el mató, la carn i la planxa,
Romeu i Julieta, ella i jo, dos en un.
El sol i l'ombra, la platja i el bikini.
La lluna i els llunàtics fanàtics, de nit.
L'aigua i la set a l'agost d'estiu de costa.
La gana i el menjar, la son i el llit.
El vermut i la tapa, el peix i la sarsuela.
La bella i la bèstia, el crit i el terror.
La mar i el Serrallo, el bosc i el Pont del Diable.
El Pere i la Mar, el mestre i els nens.
Ma mare i mon pare, un altre dos en un.
L'anguila xapada i l'all-i-oli, el collverd i la caqui.
L'alumne i el professor, el bacallà i la pil-pil.
L'amor i les flors i el sí de les nenes maques.
La flauta i Hamelin, la pedra i el camí.
El formatge curat i el vi negre del Priorat.
Les llàgrimes i la tardor, la lluna i la pruna.
Bé... la Teresa i l'arròs, la paella i a banda,
en "calent" i amb llenties, amb sípia i amb galeres,
negre, pelat, del caldo, a la cassola,
amb verdures i bacallà...
Paella, sempre per a tots, sempre genial.
Avui els joves li han fet una foto.
Avui els querubins han afinat agraïments...
i la Teresa, a més, ens ha regalat el seu somriure fi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada