Naturalitat

Pensar, passejar, somiar... pel port. Sol, sense pressa, sense destí, amb temps, amb sol eixut de vent. Abans pescava, un suposar, per l'escullera... he anat a veure els llocs ara buits. No deixen pescar amb el volantí, encara hi ha gavines, d'aquelles grosses que viuen aquí però que també remunten el riu Francolí. Pensar, passejar, somiar... pel riu, pel tram final farcit de ploma blanca, també de corbs marins i, fins i tot, ànecs que et traspassen al Delta pels sons i pels vols en parella i coll estirat.

Pensar, passejar, somiar, sol, a casa, a la taula, en silenci. Si, si. Passejar per la casa... orquídies, terrassa, geranis, peixera, espai de vins, lloc de llibres, taula, sofà, mòbil, tablet... per escriure alguna cosa, sense pensar massa, ni somiar gaire, ni fer la marató... Escric espontani, normalment no rectifico res, tot i que sovint es podria polir i millorar, però mai seria allò autèntic, tal com raja. La taula i jo mirem la tele i, a cops, perdo la idea i poso allò que no desentona... i em sona a frau, però als amics... els agrada la meva naturalitat...