Un riu en pau

Un banc, un riu, un pescador... fumen, com abans, ara ja no tant. El jove del banc mira extasiat, el riu fa un meandre, i una moto aquàtica fa filigranes damunt l'aigua... malament, em sona a taca, intrús de la Natura. El pescador és tan lent que es lia una cigarreta i prepara l'esquer amb parsimònia... sembla haver arrencat per a tot el dia, tira la canya, el fil a uns cinc metres. Fa la pinta de no saber pescar massa, té un llibre, una cerveseta, una nevereta. El seu cotxe és com una mena d'habitació, dels que fan la pau i no la guerra, amb floreta inclosa, com està manat.

Més enllà, més canyes y més bancs... i un pensa: m'han urbanitzat el vora riu, els cotxes passen propers fins al final, com no, un carril bici, uns miradors. En tenen cura o ho han descurat tot. Una barca porta nens d'excursió, una altra més gran turistes rossos i els que remen i les motos i... per acabar-ho d'adobar, silurs, regal dels alemanys... el riu n'és ple, alguns et passejarien per tot el Delta. Un riu, unes canyes, uns xops, un vol d'ocells, un riu en
pau...