Un sudokus que no surt, l'altre sí, pujo de nivell, millor el sis que el cinc. Passo a l'escacs, guanyo, genial, bo, bé. Complex de geni, pujo el nivell, perdo, aterrada, límits, fora tableta, quadern. Un poema... bé, una pretensió semblant on és important allò quotidià, un llibre, un cafè, un despertar amb somriure net, un got de llet, tot desnatat i fresc i a punt. Dormo sense programa ni horari, tot i que els cafès passen factura i fan... l'horari. Un diari, un mòbil, una bici, uns amics... anem, venim, parlem, no tenim problemes, caminem, esmorzem i arreglem el món mundial i ho fem des del moviment de cada matí.
Tot és important, un aprenentatge sense fi on del lloc menys esperat surt una llum. Quan tens temps, te n'adones de moltes coses, del valor i riquesa de les insignificances, d'allò que forma part del decorat habitual però que mai havies trobat el valor real. Col•lecciono taps de suro, llegeixo (ara, Victus... porto dues-centes planes, ja és a Barcelona), faig migdiada, anem al Delta, caminem per la ciutat amb la Teresa, i pel bosc i el riu amb els meus bons amics del barri. Miro la mar sovint, vaig escrivint coses. Tinc una mena de pau interior que em mou... Faig un munt de coses... de jubilat total!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada