Caminant pel bosc entre romer florit, lavanda, ginesta... una mena d'argilagues amb punxes defensives mostren grogs de llar i pau. Unes petjades, com a furgades, de morro i pota et traspassen a tot allò verge, a un altre hàbitat on els coloms salvatges, els tudons, viuen plàcidament sense immutar-se pel nostre pas i observació acurada del seu niar i demostracions amoroses. Diuen que va ser el diable qui va construir el Pont del Diable, res de romans ni cap gaita d'aquestes. La llegenda, de vegades, t'extasia i explica que el va fer en una nit, amb intencions no massa bones, de dimoni...
Tot i això, el bosc és tan bonic que la pau es passeja del braç del bé i els sants de l'amor campen cofois. San Valentí i Sant Jordi devien ser amics, tot amor, tot puresa, tota veritat, sobretot abans que els comercialitzessin com si estimar fos una compra-venda d'un producte de mercat de fira. Avui és Sant Valentí, tot el meu respecte... diuen, fins i tot, que té origen català, però la meva festa és Sant Jordi, tot i que per estimar no cal data, cal fer-ho sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada