Qualitat de decent, que mostra respecte als bons costums, que no ofèn el pudor, la vista, la moral, allò establert com a bo. A cops, m'entra el dubte... on són els límits? Qui marca la pauta? Què és, realment, allò sa i correcte i correcte de debò? Em ve a la memòria aquella frase que recordo sovint: "Les bones obres no són aquelles que es fan per ser vistes des de dalt i arreu, com més millor, com fan sempre els hipòcrites". El correcte, el decent, i seguint memoritzant, és actuar de cor, de tal manera que allò que fa una mà l'altra no se n'assabenta de res... només el cor feliç que tramet bé dóna fe de veritat i aquest no enganya.
Sembla que avui la cosa va de records. Ara li toca a la dona del Cèsar que, a més de ser-ho, ho havia de semblar, honrada. A mi em sobra amb ser-ho, perquè a la veritat no li cal propaganda ni aparador. Més memòria... el cacic de comunió diària que extorsiona els seus treballadors és un mal exemple a pesar de la disfressa. Decència, decent... quanta falsedat, sovint amagada darrera d'un concepte noble, teòricament net, edificant, solidari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada