del romaní en flor i la mar blava,
amb l'onada ximple i perillosa.
És el més curt, aquell que diuen
que dedica el temps a fer l'oratge
aquell propi de cada mes de l'any.
És l'hora de les calçotades maques al mas
o a les parcel•les dels amics,
on també s'apunten les carxofes
i els espàrrecs s'ofereixen pel camí.
És l'hora de les passejades fresques
que, després, es temperen i et sobra roba.
Pels camins de bosc i mar i riu,
els habituals ens saludem, com cada dia,
som vius i actius i anem... anant.
Un grup de senyores de bon veure,
"catedrales bien conservadas",
com diria el meu amic Julián de Sabadell,
semblen àngels caiguts del llit
per regalar-te el primer somriure de natura,
entre l'obsequi de l'esclat de les plantes aromàtiques
i els cants dels ocells, una mica confosos i distrets
pel bon temps que els fa arrencar...
vols de festeigs i cants conqueridors.
Febrer, el més curt i diferent.
De petit pensava que venia de febre
i seria xafogós i estiuenc... res més lluny.
Però, en alguns aspectes, és un avanç de primavera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada