Una altra del dia a dia

La Teresa va millor del muscle... sembla que té una calcificació que és tractable i que va millorant de mica en mica. Ahir, per celebrar-ho, vam anar al Delta, vam veure la família, vam collir taronges, que ara estan boníssimes, i en vam repartir entre els amics de Tarragona. Vam dinar al restaurant Nicanor, tot un clàssic, i vam venir cap aquí tot i havent respirat mar i Ebre, que ja sabeu que m'aporta renovades energies vitals.

Avui sí, tocava, i a més ha fet un matí esplèndid amb un bon solet, un mar tranquil i tots els habituals en acció. M'estic referint, evidentment, a la caminada matutina per vora mar: Serrallo, platja del Miracle, platja de l'Arrabassada i, avui, hem tornat pel mateix camí... total, uns onze quilòmetres. De vegades, per fer-ho una mica més llarg, des de l'Arrabassada anem a sortir al cementiri, pugem a l'Oliva per les noranta-nou escales i baixem pel camí de l'Àngel fins a Tarragona 2, carretera de Valls, la Rambla i, finalment, fem cap al Francolí, des d'on arribem a casa... i, en aquest cas, fem uns tres quilòmetres més. Hem fet un vinet de reagrupament i cap a la dutxa. La Teresa ja tenia el dinar a punt... una santa, ella, de la meva devoció...