Feia gairebé tres mesos que no agafàvem la bici i en teníem ganes. Ara, tots tres tenim bicis com cal, com correspon a un jubilat sobirà, eixerit i de cama lleugera. Fernando avui tenia una analítica, prèvia revisió de xapa i pintura, i hem anat l'Antonio i jo. En un principi, semblava que no havíem anat mai en bicicleta i ens feia mal tot... l'Antonio es queixava dels peus i jo dels engonals però, de mica en mica, hem anat entrant en joc i hem acabat fent els 33 km i escaig que fèiem sempre.
La meva bici és nova, li vaig treure la pols, la vaig engreixar una mica, si més no amb aquell tres per cinc que tot ho cura i regenera i la posa a mil de gràcia i temple... i només diu "pedala'm que vaig on vulguis i a tope". Hem fet el camí de costa habitual i hem vist els de sempre, més algun jove sense feina i alguna parella de seixantens agafats de la mà, que sempre és una bona imatge de tendresa i cordialitat. Curiosament, anant en bici no em fan mal els bessons com quan camino, i si no fa vent i no t'ho emprens com si fos una cursa resulta molt agradable, tot prenent consciència d'exercici fent passeig, conversa i contemplació de vora mar de port, amb vaixells de tota mena i mida, i la mar amiga de testimoni fidel i encantador. Demà més, suposo que millor amb la pràctica d'avui. Hem fet bici, ja era hora, en teníem ganes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada