Els fills a casa...

Com els afluents que tornen al riu mare, i aquest es glorifica i magnifica...

Com la pilota a l'olla, i la carn, i els cigrons i la col i la sopa...

Com aquell sol que pot sortir cada dia i et treu de dubtes, al veure-hi clar...

Com aquell pit on rius segur perquè per plorar em solc desar...

Com la brisa suau d'un maig florit que escampa aromes amb suavitat...

Com l'aigua del mateix mes de flors, o la de l'estiu a qui refresca tot...

Com un bon dia i un somriure net, una abraçada, un apropament acaronat...

Com un sí a la pregunta més directa, un afecte, una complicitat, un descans...

Com una acceptació espontània, natural, on la convivència no és notícia mai...

Com aquell que no fa res, i ho fa ben fet, de cor, com cal, com pot...

Com aquell paracaigudes que s'obre i, oportú, et gronxa i et salva...

Com un alè passat per arbres amb fulla que et retorna oxigenat, reparador...

Com el cant dels ocells en llibertat que acompanyen el passeig de matinada...

Tot això són parts dels somnis i la imaginació que experimento quan arriben els fills a casa.