Els rabeigs de pau

És la una, tothom és fora, els nens...
Sol a classe, respiro a fons, en pau.
La classe fa olor de tigre jove,
la meva pau es complau o menys
amb l'actuació d'allò que proposo.
Sempre ho faig, tanco la porta, refugi,
miro els seients buits, els reconec,
cada nen al seu lloc, parlen, fan coses,
m'escolten, milloren, es passen,
provoquen, creixen per fora i per dins...
Sóc a classe, sol, rabeig de pau.
D'allí, al menjador de professors...
un altre lloc esperat, per gaudir-nos.
És el nostre espai d'esbarjo i descans...
fem bromes, contem anècdotes de nens,
parlem de les justícies injustes de la vida.
Històries de nens i pares i mestres i patis,
històries de vida que brota a cada aula
i que nosaltres, no sé si amb plena consciència,
menem en els seus primers passos.
Més rabeig de pau, un cafè, un bar,
un vi, una conversa matutina,
una xerrada de tarda amb les vivències fresques.
Després, cap a casa, el rabeig més autèntic
si penges els problemes a l'arbre, abans d'entrar,
o entres amb ells i els madures i resols,
i ho celebres feliç amb la família.
Rabeigs de pau que conformen la vida...