Voldria escriure un poema...

El ver, el bo i el bell, allò que és ver, bo i bell. Veritat, bo i bonic, diria, no? Veritat com a creació pròpia, natural, sense plagi, ni còpia, ni imitació. Bo com un producte propi, artesà, científic, personal, amb mirament. Bonic amb tota la bellesa plàstica, amb segell personal de llums i colors i formes, combinats en llibertat, per a què tot el procés faci possible l'harmonia d'aquestes tres dades que són tan bàsiques per a la realització d'allò que anomenem qualitat total.

Tota obra d'art és, en essència, veritat, un producte de la creació de l'autor. Si l'autor estima allò que fa, l'obra, del tipus d'art que sigui, brollarà bella, encara que només sigui per la seva frescor natural, sortida de fàbrica privada, única. Si l'autor és compromès d'escola sana, allò que surti de les seves mans serà bo, si més no serà útil, valuós, per als amants de valorar l'art en el seu conjunt: de veritat, bellesa i qualitat general del tot. Un dia m'agradaria escriure un poema en vers d'impacte i significat constructiu...