Per aquestes dades, 19 de febrer, el Francolí encara és un riu tal com cal, amb aigua amb pressa, neta i viva, cristal•lina i transparent. Avui, a més, m'he fixat en la tendra verdor i bellesa de les plantes que creixen pel seu interior i pels voltants. Ja he comentat altres vegades que a la part final, i ja amb barreja d'aigua de mar, hi ha una concentració de fauna que sembla pròpia del Delta de l'Ebre, amb el corb marí omnipresent i fent artístiques capbussades, les gavines del Serrallo i els ànecs que, cada nit quan baixo la brossa, em recorden que el món és un mocador, no massa gran, i que a cops, per gaudir-lo com cal, només cal tancar els ulls i, en obrir-los, trobar-te a Deltebre o a Tarragona. Bé, somiar no costa res...
Avui hem caminat riu amunt i, a l'arribar a l'alçada del Pont del Diable, hem continuat fins gairebé la refineria. Hem tornat a sentir soroll de granotes amb el seu raucar característic, també ànecs que campen en vol baix les seves llibertats. Una presència de garses blanques, pacífiques, i un canyar amb cara dels de l'Ebre, ornen un ambient bucòlic com per quedar-s'hi més dies. Riu amunt, també és possible un manat d'espàrrecs per a la truiteta. Fins i tot és possible el silenci, la contemplació de la Natura, els somnis bonics sense cap droga, a Deltebre, Tarragona, Ebre, Francolí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada