Somnis que tenim a mà

Una barraca envoltada d'arrossars, una bassa prop, un xop amic, un canal a tocar, una cordada de xapadillos d'anguila, un tau famolenc volent arribar-hi, un vol de fotges, un dia que... s'està obrint i, de mica en mica, s'alça el teló, el cel ha baixat, s'ensenya cofoi. Som al Delta, la versió més propera a tot allò que anomenem paradís...

Una casa al poble, un pati, un lloc per a rostir, una taula rodona, una cisterna, uns rosers, un llimoner, un pi enveja de tot el veïnat... Ma mare fa fotja amb arròs i nap, colinap com diem al Delta. Els qui passen prop de la cassola es posen gairebé de genolls. Ma mare és única. El cel ara és al poble. Seguim sent al Delta... de l'Ebre, evidentment.

És hivern, fa fred i humitat. Ma iaia diu que farà "calent", el nostre menjar típic: col, arròs i fesols, i ho enriquirà amb allò que pugui agafar del porc: cua, pota, morro... delícia pura. D'amagat, sense dir res, farà allioli, com aquell que no fa res, el lligarà fàcil i hi plantarà la cullera, tot i esperant que les anguiles de Pantena estiguin ben rostides. Ha estat senzill, amb quatre branquetes de garrofer i uns encenalls ha fet unes brases que fins i tot han acollit unes quantes carxofes... Plaer total, somni, Delta.