Regala'm un accés en forma de somriure,
apropa't amb convicció i sense dubte,
i farem un cafè calmós i en pau,
i parlarem en llenguatge de silenci i batecs...
I després, i de la mà, gaudirem com cal
de la vora del riu, que calla i estima,
i ens veurà la barca que passa,
la moto que corre, i un vol de flamencs
faran poesia de l'estampa millorant el marc.
Vine i anem, tots dos, plegats, per la vida.
Vine i anem... o no cal, ja estem bé aquí.
I, quan passi la vida i de la mà, ens afegim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada