Romaníem des de feia uns dies a casa. Abans, havíem estat de repòs de clínica, perquè l Pere volia sortir a pressa feta i no se n’entenia de noves. El dia 30 va fer la primera “ploraina” després d’uns segons que em van semblar etern i, des d’aquell moment, vam ésser una trilogia on el nen és la llum, la mare és com una pau científica i jo, evidentment, l’Esperit Sant, en versió millorable… Recordo tantes coses, tantes bones intencions, tant de cor filtrat pel cap, tanta intensitat, tant d’amor, a cops fins i tot amb ceguesa, tant d’estat prop de la llàgrima… en una paraula, tanta realització personal i de conjunt que, si esteu preparats per fer-ne un bon ús, us recomano tenir un fill… o dos, que deu tenir tota la gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada