"El camí de la felicitat", de Bernard Benson

De cop i volta, els minyons s’adonen que es feia fosc. L’home va girar-se, agafà un fanal i el va encendre. I, un cop fet això digué:
- Veiem. Quan arriba la foscor, no la podeu treure a palades. Ni la podeu estripar. Però podeu inundar-la de llum… I la tenebra desapareix definitivament.
- Quina idea més bonica, van dir els vailets…
- Quina feliç idea, i què senzilla, digué l’home.
I van somriure amb un somrís d’entesa.
- Per què la gent gran no ens parla de tot això?
- Sembla que sempre van a fer el bé pel camí més difícil.
- En part perquè la gent gran ha estat acostumada a resoldre els problemes suprimint coses, més que no pas creant-ne.