Esmorzar mensual

He anat a esmorzar a La Xarxa amb els meus amics que són d’allà, però són aquí… i em recorden a l’origen, quan l’essència era immaculada i no hi havia bons i dolents ni ambigus. Els meus amics són de terra endins, de mar enllà, on la terra i el mar són verges i encara no han estat comprats. Mai em cansaré de proclamar la seva estada i, tot i que jo sóc un català sobirà, ells saben fer ús de la comprensió. Hem estat bé, ens trobem bé a La Xarxa… La propera, potser al Delta, a l’any nou, veurem… Hi ha res millor? Poc, no gaire…