Plàcid dissabte en pau i bé. El barri respecta el silenci, la gent descansa, el temps acompanya... Per la finestra, el cel fa com un somriure, cap tren passa sorollós i fins i tot la mar propera sembla una bassa d'oli. Suposo que aviat despertarà el poble i la canalla irromprà amb pilota i amb patins i amb cridòria vital. Per a mi, és com una música addicional que sempre ha format part de la meva vida... Però avui, ni paletes de cap de setmana, ni vent, ni cap mena de tempesta. Plàcid dissabte en pau i bé... i amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada