Toca un cop a l’any, més o menys, per allò del colesterol, sucre, triglicèrids… Resulta que, quan no em passo massa, les meves analítiques són molt correctes, però si hi ha alguna eufòria celebrada, la cosa es posa… diguem preocupant. Recordo que el meu metge de capçalera em deia que jo era el seu fracàs professional, perquè no podia entendre la alternància entre la normalitat saludable i el perill imminent. Bé, avui toca, a les nou, a la porta set. Això sí… després aniré a esmorzar i possiblement passi per La Xarxa i el port per veure els amics. Demà bici, si fa bo… Serà dia 25 i els jubilats, aquest mes, cobrem com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada