dilluns, 30 de maig del 2016

Una llàgrima viva, un somriure fi...

Veig el jardí esplèndid,
les flors lluen com mai,
hi ha colors, varietat,
esclat definitiu de bellesa,
tot i que sempre he pensat
que la primavera té...
complexe de rosa blanca,
i per això hi ha orquídies
que també son blanques
i s’apunten a la festa de l’esclat.
Avui, un Colom blanc que viu aquí,
s’ha recreat, cofoi i sa, i ha vist...
com la rosada ha fet de les seves,
i ha enfarinat de cel Diví,
la casa on la mare de tots,
l’àvia de tots, la referència,
allà on es cerquen els exemples,
les paus i els amors,
ha sentit un crit de goig del cel,
i s’ha endut la seva ànima,
i nosaltres ens hem quedat...
amb una llàgrima viva,
i amb un somriure fi, de pau i be,
com un darrer regal d’aquí…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada