poder mirar el teu cos
esquinçat, nu i lluent,
les aigües del bassal…
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tan secs…
Que envejo cada esquitx
que tu hagis platejat.
Gelós estic del sol
si es que ell t’ha enlluernat.
Que primaveres són
les onades que tu fas,
i jo, l’arbre assedegat
que a la vora està esperant.
Son onades,
secrets d’amor que ara et pertanyen.
M’agradaria tant
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tant secs…
Lluís Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada