i el fet i amagar, era un racó per viure…
tu podies estar darrera de l’arbre més proper,
o mes enllà del barranc,
jo feia creure que no et veia, i tu reies...
amagant el deler de la troballa,
i jo em feia el boig, i així restàvem
fins que, quan eres a l’abast,
et saltava a sobre i et feia presonera
d’una presó amb totes les condicions
que proclamen la teva llibertat…
Recordo el plaer de la recerca,
i la immensa satisfacció de l’abraçada,
sense condicions…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada