Recordo que, a la meva classe, m’agradava controlar l’esmorzar que portaven els alumnes. Per mi era una de les formes de veure com funcionaven les famílies. Aquell entrepà de mare embolicat amb un paper de plata, com una rosa de Sant Jordi, tot és amor, però a més era de pa amb tomàquet, pa del dia i alguna vianda fresca i adient, contrastant amb aquella pasta industrial de dubtosos colors, o simplement amb uns cèntims perquè el nen es comprés el que volgués. Suposo que hi ha molta gent que pensa, que el mestre s’ha de dedicar a instruir, i que amb això ja té prou feina, però jo sempre he cregut que també hem de ser educadors, per certificar i complementar els valors rebuts a casa i, en el seu defecte, vetllar per la bona educació, sempre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada