Mai tot serà sec

Avui he tornat a passejar,
per la vorera del Francolí,
gairebé ja no es veu l’aigua,
sembla un riu d’herbes braves,
com a injectades...
d’una vitalitat malèfica.
Algun cargol viatger,
algun cap de conill jove,
i molts cants d’ocells en zel,
lluint plomatge.
Aviat tot serà sec, sembla,
mai tot serà sec…
mentre algú passegi esperançat.