dilluns, 2 de maig del 2016

Caminant que és gerundi

Blanc, encara que això és lo de menys, lliure i amb més de vint-i-un anys, escric sobre una columna a mida, que mira la Necròpolis. Evidentment és un espai de pau i ni les moreres, que aviat acolliran milers d’estornells, semblen donar aquella renaixença vital habitual. Jubilat, buscant-se la vida per les passejades i xerrades sense malícia, pensaments i records, passats i futurs, que no cerques massa llargs, però que vius amb intensitat i fermesa. Un camina lliure, i veu coses, i escriu, i alguns bons amics m’observen de prop i, fins i tot, em llegeixen…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada