Postres

I al darrera, l’esquena, solia dir la meva sogra, al cel sigui. Normalment jo no soc gaire de fer postres, potser un músic i un moscatell, de tant en tant, però darrerament, al restaurant La Montoliva, tenen un geni que es veu que inventa coses, evidentment genials, sobretot amb postres. En faré cinc cèntims d’un parell: rotllet de codonyat casolà farcit de mató, amb plugim d’avellana... sense comentaris, tota una “delicatessen”; l’altre és un flam, fet també amb mató, i amb bany de melmelada de calçot i bocinets d’avellana... i mira que el primer és bo, però aquest és d’alta cuina, per la finor, bon gust i originalitat. Sí senyor, tota una crack la cuinera en qüestió, i un encert el restaurant La Montoliva, de Vilallonga del Camp. Per cert, especialistes en calçotades, cargols fets de tota mena, brasa, escudella catalana, i un preparat especial, amb de tot, que en diuen Montolivada. Us ho recomano, bon vinet i bon cafè…