Al bar, tothom ve a passar-ho bé, a esmorzar els seus “callos”, únics, a més de totes les viandes fresques de vora mar. Hi ha un personatge especial, sempre darrera d’un vi, que va renovant, a base de que la gent el convidi, després de fer-lo partícip de totes les bromes, més o menys humiliants, a les que és sotmet. A cops l’espectacle es esfereïdor, però sembla que tot val i, a mi, molts cops em costa d’aguantar... És com un espectacle que entra en el pack de l’esmorzar, i on no sembla que ningú quedi ferit d’una forma significativa. El típic “gorrilla”, beu els seus vins de gorra, i la gent s’ho passa bé, jo no tant, ho sento, no puc…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada