Diria, que mai he estat un primera espasa de res, entre d’altres coses, perquè sóc antitaurí total… Recordo, però, que a la taula del menjador de professors, sempre seia al cap, no perquè jo fos l’autoritat a presidir res, sinó perquè així podia veure la cara de tots i escoltar i aprendre molt millor. Tot i les meves limitacions, hi ha alumnes que em recorden amb agraïment, i a mi em plau de pensar que sempre vaig ficar l’ànima en la meva tasca, potser a vegades massa, potser…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada