Aquest any m'han tocat, el de la Coia Valls, “Amor prohibit”, on un sacerdot i la filla d'un noble rural lluiten pel seu destí. En escenaris com Vic, Manresa, Camprodón o Sant Benet de Bages, l'Agnès i en Marc s'esforcen per acomodar la seva vida a uns sentiments dels que mai havien sospitat la seva força.
També el d'en Xavier Sala i Martín, “Es l'hora dels adéus?”."La demanda dels catalans sembla estranya en un món que no està acostumat a dibuixar fronteres amb la força dels vots. Però hi haurà un dia que votar per decidir fronteres serà normal. I quan ho sigui, la gent mirarà enrere i pensarà que la situació del 2014 era anacrònica i indecent."Diria que ja ni ha prou del mateix color, i que l'hora dels adéus es possible, al menys a mi, mai ningú em traurà l'esperança. Gracias Teresa, ets genial, fins i tot... triant libres!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada