perquè no sortim com abans,
però en treure-li la pols,
i posar-li un greix a la cadena,
ja m'ha tornat un somriure tendre,
i en veure'm vestit de formiga atòmica,
el somriure ha esdevingut rialla...
Bé, hem decidir d'anar a l'Arrabassada,
amb les seves pujadetes maques,
I tot i que en un principi grinyolavem...
tots dos, hem arribat bé i cofois.
Després ens hem apropat als fars,
i cap a la dutxa, però li he passat..
una mà acaronadora d'agraïment,
és la meva bici, la meva Impala,
que em fa creure que encara funciono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada