Els texans s'embruten de verd,
i potser alguna resta de l'aspersió
t'alleujarà alguna vermelló incipient...
La gespa ens acull en directe,
res de manta ni premeditació,
ni arbre triat ni fosca oportuna.
Hem fet veure que era una trobada fortuïta
i hem anat corrent cap al desert,
allà on no hi ha res més que tu...
L'arbre, aquest cop una morera,
de fulla ampla i generosa, ens acarona...
I a mi què, de l'arbre i la gespa?
I a mi què m'expliques del reg i la nit?
Junts... vam gaudir del desert més desert,
junts... vam omplir el desert, més ple!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada