Avui sí: bici amb els companys

Ella romania trista i sola en un racó d'una habitació que sempre estimaré. Una capeta de pols, gairebé blanquinosa, proclamava l'abandonament injust. Tot i això, la meva bici, la meva "impala", m'ha rebut amb un somriure d'agraïment:

"Només una mica de vent a les rodes i em passes un raspall de plomes, i ja estic llesta per fer salut amb tu. Ho saps prou bé... escoltaré, prudent, les teves converses interiors, amb tu mateix, i si s'escau escoltarem el vent o la remor de la mar on també solen haver les respostes més adients..."

Primer dia de bici, després de dos mesos. Dia de pau i bé, amb els meus companys... únics!!