És un encant, afectuosa, guapa, llesta... gairebé un nadó, com aquells que obren els ulls per menjar-se el món. Busca sempre el contacte humà, el necessita per sentir-se segura, i torna amb escreix de simpatia totes les carícies... Em segueix sempre i, si m'assec, es posa jugant als meus peus i acaba posant el cap, recolzant-lo plàcidament. Avui l'he trepitjat, sense voler, en sortir del lavabo... ella esperava asseguda davant la porta amb carona resignada i encantadora. És una passada d'animaló que ens ha robat el cor a tots plegats. Són tres mesets de gosseta que es fa d'estimar com vol. La Lucca, tota una emoció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada