Ni la mare, ni el pare, ni la tieta, ni el padrí, ni els sogres, ni els veïns que feien pinya i pau... Ja no hi són, el carrer és buit, ningú pren la fresca, menjant síndria. No hi ha cadires per veure l'espectacle... aquest era un xafardeig net, de poble, on la gent fem una rotllana explicant, sense malícia, els darrers afers. Algun descendent treu el cap per la finestra... ens alegrem de veure'ns, ens saludem i, si s'escau, la fem petar, amb respecte, recordant la plaça plena, el carrer actiu. Som a mitjans d'octubre, la sega s'acaba, tot fa olor d'empalls socarrats. Som al Delta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada