Sempre que arribo a casa, al Delta, a Deltebre, a la part on el poble s'acaba, prop de la finca del Maset i el Barracot, m'entra un pessigolleig a l'estómac que fa que les espatlles se m'arronsin i la ment obre les finestres de bat a bat... Aleshores, gaudeixo del millor espectacle, sempre en positiu, sempre des del cor: la meva àvia, tota saviesa natural; la meva mare, amb les seves cosidores; el meu pare, amb cara cansada i riallera; l'avi, caminant per la regadora de l'hort; la tieta, tallant a la carnisseria, i el seu marit al bar, lluitant com cal... i al padrí, fent de tot, i a la seva senyora acompanyant. En arribar a casa, tot un plaer, la pel•lícula del meu cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada