Tinc molta sort... sóc català!!

M'encanta el poble de festa i de fe,
al carrer, mudat, vestit per l'ocasió,
per fer senyera, per fer seny...
Què bonic, què cívic, quin exemple!
Quina brillantor d'ulls i esperança!
Quina joia familiar de sentiments!
La batucada tarragonina s'esplaia,
la gent canta i balla... sardanes,
castells que porten la il•lusió al cel
i ball de bastons que porten l'ordre,
l'equilibri, l'harmonia més exquisida...
fan l'ona i salten senyera en mà
per fer visible al món el sentiment d'un poble
que, tot i ser motor del país veí,
és la diana preferida de l'enveja i l'odi...