De tant en tant, un fa el gest. Genial, evidentment, ha estat el meu dinar... allò de les bajoques amb patata i una ceba i ous durs, per completar el plat. Però tot té la seva qualitat, el punt de sal i cocció, el temps... perquè quan la reina de la casa arribi tot estigui a la taula, escalfadet i amb cara de bona pinta. Bé, ha estat el primer del curs, i crec que m'he lluït com cal. A tal senyora, tal honor merescut! Potser algun dia podria innovar... Diria que la planxa pot ser un bon aliat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada