Sota el Sol, vora el mar...

I allí estava ella, tota seductora, assabentada que avui era el dia "H"... La meva bici necessitava un toc d'atenció, un repàs d'algú que l'estima, i li posa els aires adients i el greix a punt, i li treu llustre per lluir-la com cal... Un ja no fa de profe amb horaris i pot sortir per la costa o el bosc, fins i tot pels inestimables carrils bici. Avui era el dia de la "rentrée", em feia il•lusió, en tenia ganes, allò que en diuen deler premeditat, per la costa, tinglados, vorejant l'escullera fins al Far de la Banya i l'altre més petit...

Però avui la cosa no ha anat bé, la meva "impala" preferida s'ha venjat dels gairebé dos mesos de menyspreu, i la roda del darrera s'ha quedat frenada, la qual cosa ha fet que tornés a peu uns quatre quilòmetres... de suor i bessons desentrenats i prou pujats. El mecànic ho ha solucionat fàcilment, sembla que un excés de líquid curatiu, allò miraculós del "tres en un" ha anat descentrant de tal maneta que la roda es quedava travada. Bé, ja és a punt... demà nou intent, mateixa il•lusió, suposo que, segur, ens farem perdonar... sota el sol, vora el mar...