Oxigen de nen

Manquen cinc minuts per les onze,
l'escola del Serrallo roman en silenci.
Estic assegut a un banc de la plaça,
gairebé enfront de la porta d'entrada.
La pau és tan profunda i dolça
que sembla un lloc abandonat...
Fins i tot un colom es posa al banc
y em fa un so amenaçant
per haver-li envaït la intimitat.
Són les onze, sona la música,
comença l'esbarjo, el pati viu,
la cridòria és música millorada...
Respiro profundament, oxigen de nen...
m'apropo, observo, m'emociono, nostàlgia...