Nit de Reis

Nosaltres, els nens del veïnat, ja havíem fet l’herba per als cavalls i, fins i tot, ho havíem enriquit amb unes garrofes, una panotxa de panís i algun tros de pastanaga que havíem anat a cercar pels horts propers. Mentre, el meu oncle, tendre i comediant i amant de la canalla, que havia anat darrere de la casa per fer soroll, picant les portes i renillant com un cavall dels Reis Mags, posava en escena la millor Nit de Reis. Després, els regals eren uns caramels, una pilota repintada, o un carretonet reparat, tot coses de les que fèiem festa, i ens mostràvem contents i agraïts per tot plegat. Nit de Reis... ara ja es gairebé simbòlic, és el darrer invent en la comercialització de les festes més significatives…