Cada any per aquestes dades, recordo a l’oncle Joanet i a la seva gosseta “ La Pastora”. La mare el convidava a dinar, gairebé tots el diumenges, i ell portava una ampolla de cava “Dubois”, i recordo que, en obrir-la, molts cops, al tap, ens deia que en teníem una altra de regal. L’oncle vivia sol, i tenia una mena de llaga a la cama que mai se li curava del tot. Era un personatge entranyable i tenia molta estimació per tots nosaltres. Havia estat escolanet i era molt entremaliat i divertit, amb unes expressions molt naturals…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada