Ara ve Nadal, matarem un gall, i a la tia Pepa n’hi darem un tall… A les cases del poble, teníem un galliner i ens criàvem un bon capó i algun que altre pollastre de casa, amb panís, arròs i fulles verdes, també restes del menjar de cada dia. Les dones feien uns canelons boníssims, tal com han de ser, d’un rostit a la cassola de pollastre de corral i potser alguna altra carn de confiança, i allò era una delícia natural de primer grau. La meva sogra era la que en sabia més.. ma mare feia millor el suquet d’anguila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada