vora el riu, prop del mar…
He sentit el soroll de l’aigua
i una mica la remor de les ones,
i potser… alguna tórtora en zel.
He tancat els ulls tot d’una,
i he somiat despert, no gaire,
que t’agafava de la mà…
o potser eres tu qui ho feia.
El cas és que, nosaltres...
de la mà, vora el riu, prop del mar,
he pensat amb el nostre poeta…
“I tindrem una mida per a totes les coses,
només en dir-nos que ens seguim amant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada