Un ofec, un nus a la nou,
una llàgrima de sal viva, natural,
sense control ni reflexió.
I és que la vaig veure regalar
un somriure sincer, natural.
I vaig entendre allò del respecte,
allò de ser amic, germà si vols.
Un s’havia fet il·lusions…
i havia imaginat sols per mi
aquell resplendor de la teva rialla.
A cops, la vida pot ser molt cruel,
fins i tot quan els seus components
no en tenen cap intenció…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada