A cops, el dia és clos sense remei,
encara que hi hagi un sol de dissabte…
D’altres, el dia és com un incendi,
de llums de colors tot i els núvols,
que volien esclatar en tempesta…
I és que, a la fira, es viuen estats
que poc tenen a veure amb les aparences.
Cadascú se sap el seu i ho viu…
entre dues aigües o dins del mar ple.
I no és que sigui cert allò del color
amb què mires les vivències…
La veritat i la realitat diària
només té un color, no cal ser daltònic…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada